17.05.06 (dimecres)
Martí Vall i Mayans
Director de la Unitat d’Infeccions de Transmissió Sexual, CAP Les Dressanes, SCS
“Reemergència de la sífilis i coinfecció amb HIV a Barcelona: una combinació perillosa”
18.05.06 (dijous)
Carlo Alberto Redi
Università di Pavia. Membre de l’Accademia Nazionale dei Lincei
“La paura della nuova medicina nella società”
RESUM
Reemergència de la sífilis i coinfecció amb HIV a Barcelona: una combinació perillosa
Martí Vall i Mayans
Director de la Unitat d’Infeccions de Transmissió Sexual, CAP Les Drassanes,
Servei Català de la Salut
Després d’anys de continu descens de la incidència de la sífilis, recentment s’han documentat increments de casos de sífilis infecciosa (primària, secundària i latent precoç) en ciutats europees –inclosa Barcelona- y nordamericanes. L’augment, que ha afectat sobretot a homes homosexuals, és preocupant perquè una proporció elevada dels casos estaven també infectats per l’HIV. Les raons d’aquest canvi de tendència són complexes, però es deurien a canvis de comportaments de risc –inclós l’ús d’internet per citar-se-, movimients migratoris, contactes entre diferents grups poblacionals, ús de drogues diverses,i disminució de les pràctiques sexuals segures en homes homosexuales coincidint amb la introducció de la teràpia antiretroviral de gran activitat. La immunidad protectora parcial causada per la sífilis també podria explicar la dinàmica natural de la incidència de la sífilis en cicles d’uns 10 anys.
Breu CV de Martí Vall i Mayans
Llicenciat (1982) i doctor (1989) en Medicina i Cirurgia per la UAB; especialista en Medicina Preventiva i Salut Pública. Director des del 2001 de la Unitat de Malalties de Transmissió Sexual de Drassanes de l’Institut Català per a la Salut a Barcelona (Drassanes). Coautor de més de 40 publicacions. Ha estudiat l’epidemiologia i prevenció de diferents malalties infeccioses, com ara l’hepatitis vírica, la sida, altres malalties de transmissió sexual, o la tuberculosi. La seva àmplia experiència en Medicina Preventiva i Salut Pública li ha permès participar com a consultor en diferents programes de la OMS (Programa Global de Vacunes i Immunització i Programa de Tractament i Prevenció de la Sida).
RESUM
La por de la societat a la nova medicina
Carlo Alberto Redi
Università degli Studi di Pavia, Membre de l’Accademia Nazionale dei Lincei
Gràcies als avenços del coneixement científic i filosòfic, la nostra espècie, que habitava les cavernes, ha posat el peu en la lluna i ha seqüenciat el genoma humà en la seva totalitat: conèixer i saber ens permet viure de la manera que ho fem avui. La recerca i les aplicacions tecnològiques que se’n deriven aporten a la societat beneficis culturals, econòmics i mèdics i apareixen com el motor de l’evolució social i econòmica dels països avançats. Això són realitats que s’han anat consolidant a través dels segles, especialment en l’àmbit de la història europea. En les diferents èpoques, Europa ha estat gresol de la innovació científica, del desenvolupament social i de la creació artística gràcies a una dinàmica de relacions de proximitat geogràfica i d’unió de cultures. Avui vivim la “revolució biològica”. Com acostuma a passar en totes les revolucions, també aquesta provoca entusiasme a la vegada que por. La gran quantitat de coneixement que de manera tan ràpida ens ofereix la investigació biològica està canviant profundament el nostre concepte de salut i de malaltia i àdhuc de la pròpia natura humana. I és motiu de debat sobre la utilització d’aquests coneixements per modificar aspectes de la vida humana que podrien contribuir a una millora en la qualitat de la pròpia vida i que es relaciona especialment amb etapes com la senectut, encara que també afecta a noves generacions d’éssers mitjançant les tècniques de diagnòstic prenatal. La biociència exerceix un paper destacat en la construcció actual del significat i de l’evolució del concepte de ciutadania: la ciutadania en la seva plena expressió ha de ser, independentment del cens i de la identitat natural o cultural, la possibilitat de l’accés total a les oportunitats terapèutiques que la medicina rep de la biociència. Aquesta està destinada a exercir un paper fonamental en la cohesió social, que és un factor rellevant en la dimensió europea.
(La conferència serà pronunciada en italià.)
Breu CV de Carlo Alberto Redi
Catedràtic de zoologia i biologia del desenvolupament de la Universitat de pavia. Membre de l’Accademia Nazionale dei Lincei. Va néixer a Pavia el 27 de març de 1949. Es va llicenciar en biologia l’any 1968 i al 1975 va ocupar una plaça de professor encarregat d’ embriologia a la Universitat de Pavia. Va obtenir la càtedra de zoologia de la mateixa universitat al 1990. Treballa en el desenvolupament d’un citoplast artificial per a la reprogramació genètica dels nuclis de cèl·lules somàtiques i en genòmica funcional. Estudia la regulació de l’expressió gènica en les primeres fases del desenvolupament embrionari. Forma part de diverses comissions científiques i és membre de diverses societats científiques i dels consells editorials de diferents publicacions. Membre de la Comissió Nacional de l’estudi sobre la utilització de cèl·lules troncals, que presidia el premi Nobel Renato Dulbecco. (2000-2002). Soci corresponent de l’Accademia Nazionale dei Lincei (2004) i és director del Centre interdepertamental European Center for Life Sciences, Health and the Courts (ECLSC). És soci hononari de la Sociedad Genética de Chile, managing editor de l’European Journal of Histochemistry i Director del grup de recerca de la Universitat de Pavia que ha participat en la clonació de cumulina (1998). Té més de 130 contribucions científiques publicades en prestigioses revistes com ara Biology of Reproduction, Molecular Reproduction and Development, J. Cell Science, Chromosoma, Developmental Biology, Nature, PNAS, i Science.
|
